Castell de Colltort.

Datacio -Segles IX-X.

Datació i descripció

-Castell de Colltort: el substrat és de roques sorrenques i volcàniques, que foren aprofitades per aixecar aquest antic castell, són en general poc treballades, amb excepció de la torre principal, on estan més o menys escairades i algun pany de muralla, així com a les cantonades. D'origen prefeudal, el castell sofrí reformes posteriors, principalment als segles XI i XII. Avui resta la base de la torre major, molts panys de muralla, els inicis d’una torre circular, valls tallades a la roca i un fragment de mur amb un «opus spicatum» molt marcat.

Fotografies:

  • Panoràmica des del castell Colltort.

  • Muralles del castell Colltort.

  • Castell Colltort: pany de muralla en"opus spicatum".

  • Valls tallades a la roca del castell Colltort.

Resum històric

-S'esmenta per primera vegada l'any 1018, en un document del comtat de Besalú en el que signa «Ermemiri ex castro Collo Tortuensi», que molt probablement era el castlà, i també surt esmentat l'any 1021 en el testament del comte de Besalú Bernat Tallaferro, que el deixa en herència al seu fill Guillem. Creiem que es tracta d'un castell més antic, dels segles IX-X, prefeudal, castell roquer guaita de les valls de la contrada i al sud del comtat de Besalú. Lligat doncs al domini de la terra efectuat pels carolingis. A partir del 1054 el domini del castell passa als comtes de Barcelona, que el cedeixen als de Besalú, que pràcticament eren vassalls seus i ho serien fins a l'annexió del comtat pel de Barcelona l'any 1111. Al segle XII va passar a domini de la casa d'Hostoles, com així surt manifestat al testament de Dolça d'Hostoles l'any 1184, i continuà en poder d'aquests senyors tot el segle XIII. Coneixem també algun dels seus castlans, com Oliver de Colltort, que ho era l'any 1184 o Guillem de Colltort que demana el consentiment del seu senyor, Mir d'Hostoles, per fer una venda. L'any 1339 Pere el Cerimoniós el va incorporar a la corona i era encara habitable al segle XV, perquè fou ocupat pels pagesos revoltats en la seva lluita contra la noblesa feudal, a la Guerra dels Remences. A partir del segle XV restà abandonat i s'anà enderrocant. És possible que sofrís demolició, com ho fa pensar la uniformitat del que resta de la torre major i d'alguns panys de muralla, potser per servir de refugi a bandes i bandolers. Avui resten prou murs per donar-nos idea del que va ser aquest petit castell enlairat sobre la carena, des d'on hom domina una de les panoràmiques més belles de la zona volcànica d'Olot, on el verd s'estén en la pau i el repòs com un exèrcit abans del combat.

Estat Actual

-Avui és un conjunt de runes entre les alzines, un niu d’àligues amb una visibilitat magnífica dels volcans Croscat i Santa Margarida, i en la llunyania el Bassegoda, el Montnegre, el pic de les Bruixes, el Canigó...

Planta

Visita

-Una agradable caminada pels ombrívols boscos de la Garrotxa autèntica. Hom pot pujar des de Sant Iscle de Colltort o des de Sant Miquel de la Cot, per corriols senyalitzats.

Localització

-Al mapa de Google surt com castell de Colltort, situat entre Sant Iscle de Colltort i Sant Miquel de la Cot.