Ciutadella de Palamós i fort de Sant Agustí o Sa Punta.

Datacio -Ciutadella de Palamós (s. XVI – XVII), fort de Sant Agustí o Sa Punta (s. XVII)

Datació i descripció

-A partir del segle XVI Palamós, per la seva situació i el port, es converteix en una plaça forta de primera importància per prevenir els previsibles atacs dels francesos i dels pirates.

Les obres del fort de Sant Agustí o Sa Punta s’iniciaren en la primera meitat del segle XVII (entre 1569 i 1594), respectant en el seu interior el convent dels agustins i incloent a la part sud la gran torre de guaita d'època anterior. Es tractava d’una fortalesa de notables dimensions i ben preparada.

Les obres que convertirien Palamós en una ciutadella amb baluards, fossat i glacis, comencen l’any 1673 i havien de finalitzar sobre el 1683, però mai van ser acabades del tot, com constatem en el plànol de l’enginyer italià Ambrosio Borsano.

-Fotografies:

  • Sa Punta, lloc on era el desaparegut fort de Sant Agustí.

  • Cisterna de la ciutadella de Palamós.

  • Litografia de la presa de Palamós per les tropes napoleòniques, el 1809, a "Voyage pittoresqueet militaire en Espagne. Catalogne (París 1826-1830) COL. a. zabalia. SAMP

Resum històric

-El fort de Sant Agustí o Sa Punta havia estat aixecat a la primera meitat del segle XVII, la vila tenia defenses encara medievals però adaptades a les armes de foc. Es va veure immersa en la Guerra dels Segadors (1640-1652) i el posterior conflicte amb la monarquia francesa, que finalitzà l'any 1659 amb la Pau dels Pirineus i la pèrdua de la Catalunya Nord. Els successius conflictes amb França (que afectaven principalment els interessos de la monarquia hispànica als Països Baixos) i pensant en una probable invasió francesa de Catalunya, feren pensar als enginyers de Carles II en fortificar la important plaça i port de Palamós. Les obres comencen l'any 1673 i, encara que inacabades, convertiren Palamós en una plaça militar de primer ordre. La guarnició estava formada per prop de 3.000 soldats, un terç castellà, un de valons de Flandes i un de napolità, al qual se li va dedicar un carrer car alguns d'ells casaren amb noies de Palamós. La Guerra dels Nou Anys (1688-1697) entre la monarquia hispànica (Carles II) i la francesa (Lluís XIV) afectà directament Catalunya i l'any 1694 entra amb un poderós exèrcit el duc de Noailles, venç en la batalla del Ter les tropes de Carles II, que es retiren cap a Barcelona, i el 30 de maig arriben a les portes de Palamós, començant el setge, la població civil havia fugit. Per mar l'almirall francès Tourville bloqueja la península, vila i fort, i les sotmet als trets de la seva artilleria. El 8 de juny els francesos prenien a l'assalt la vila, uns 1.400 defensors que restaven, n'havien mort uns 400, es refugien i resisteixen al fort de Sa Punta. Foren durament bombardejats per mar i terra, fins que el 10 de juny capitulen. Un any més tard els miquelets assetgen i intenten prendre Palamós, però no ho aconsegueixen. Els francesos hi serien per espai de quatre anys, fins que després de signada la pau de Ryswick (20 setembre 1697), se'ls ordena la retirada, que realitzen el gener del 1698, no sense abans enderrocar les defenses de la vila perquè no foren, en el futur, utilitzades contra ells. El fort de sa punta (Sant Agustí) i el convent restaren desfets, així com a les defenses de la vila. Sabem que l'any 1700 El comte de Palamós estableix que baluards, fossats i quarters es donin a la vila per fer cases, la qual cosa significa l'aprofitament dels enderrocs i desaparició de moltes defenses. Ignorem quin paper juga la vila a la Guerra de Successió (1704-1714). L'any 1740 es fan obres al port, i el 1741 Felip V vol instal·lar en el lloc on era el fort de Sa Punta i el convent agustí una bateria de canons, aquesta és la raó per la qual l'any 1652 l'enginyer militar Juan Martín Cermeño dirigia obres de fortificació a Palamós. És evident que la població tenia a principis del segle XIX defenses, encara que no tan poderoses com les del XVII. Per aquesta raó la vila es resistí a l'ocupació dels napoleònics i fou assetjada el 1809 pel general Fontaine, aquest va ser l'últim setge de Palamós, que va caure el mateix any. Els francesos l'ocuparen fins al 1814, any que amb la retirada el mariscal Suchet manà volar definitivament totes les fortificacions. A partir d'aleshores Palamós deixa de ser una ciutat d'importància militar i desapareixen pràcticament totes les restes. Només esmentar que a la Guerra Civil espanyola (1936-39) va patir bombardejos, especialment de l'aviació feixista italiana, que van enderrocar un 30% de les cases.

Estat Actual

-La ciutadella que envoltà Palamós a la segona meitat del XVII resta pràcticament desapareguda, només s'han trobat fent obres un tram de baluard i part del fossar al sector de les Pites, de 12 metres de llarg; altre tram de baluard en una finca propera a la plaça dels Arbres; una cisterna de grans dimensions just darrere de la portalada principal del convent dels agustins bastit al XVIII, que es va reomplir de nou per evitar el seu deteriorament; un mur aparegut al mig del carrer del Salt de 4 metres de llargada, que formaria part de l'emmurallament del portal de Terra i una altra cisterna al carrer de Montjuïc. Troballes dels darrers anys al fer obres de construcció, pel que és de suposar les moltes restes que encara estan soterrades. Del fort del Pedró o de Sant Agustí no resta absolutament res, ni tan sols el lloc on va ser aixecat, car serví temps després de pedrera per bastir el nou port.

Planta

Visita

-Recórrer aquesta històrica vila ja val la pena, així com recordar vora el mar d'aquesta petita península el seu passat.

Localització

-Avui no hi ha pràcticament restes del que va ser la força de Palamós.