Elements defensius d’un castell medieval.

En primer lloc cal dir que el que viem avui en dia dels castells és l’esquelet d’aquests, ja que manca tota la part de fusta, molt important, i també l’arrebossat de calç i sorra que solia cobrir els murs.

– La Muralla: Construcció que envolta i aïlla el castell de l’exterior. Solen ser amples, entre un i dos metres de gruix i d’una alçada considerable, entre 5 i 8 metres. Poden tenir un o més recintes emmurallats.               

– Les torres: Són els elements defensius de més alçada d’un castell. Poden ser quadrades o rodones i generalment estan coronades per merlets i corsera. La porta es troba al primer pis, d’aquesta forma es dificulta l’accés a l’enemic. La més important d’un castell és la torre major o de l’Homenatge, la de més alçada i la que simbolitza el poder feudal. Solen tenir alçades considerables, en alguns casos més de quinze metres i murs gruixuts, sovint de més de dos metres.

El portal: Element defensiu bàsic d’un castell, ja que és el lloc d’accés. Aquests portals estaven defensats en alguns casos per valls i pont llevadís; en altres per matacans i rastell. Si el castell tenia més d’un recinte emmurallat, cada recinte tenia el seu portal defensat.

Les espitlleres: L’element cabdal, amb els merlets, de la defensa d’un castell. Es podia accedir fàcilment des de l’interior, observar l’enemic per l’escletxa i disparar. Hi ha de moltes formes, grans, mitjanes o petites, i al segle XV apareixen les fetes per arma de foc, amb una part eixamplada a la base, que evolucionen aviat a troneres.

– Els merlets: L’altre element cabdal de la defensa del castell. Coronen les muralles i les torres, i a sobre tenien tot un taulat fet de fusta com a protecció. Hi ha de molts tipus, però generalment són rectangulars i de dimensions variades. En alguns casos tenen una espitllera al mig. Són particularment interessants els anomenats “de mantellet”, amb un tauló de fusta, generalment d’olivera, entre els merlets, que hom podia moure verticalment, car estava sostingut per un eix a la part superior. D’aquesta forma el ballester restava protegit.

Els matacans: Elements defensius en general de les portes, també anomenats “lladroneres”. Són espais protegits però amb la part inferior oberta, de forma que es pot vigilar la porta que està tot just a sota i disparar o llençar qualsevol cosa a l’enemic.

Les corseres: Són un seguit de matacans units. Les trobem generalment coronant les torres, però també hi ha de muralla.

El talús: És un eixamplament de la base de les muralles o de les torres en la base, de forma que serveix d’afermament de la construcció i al mateix temps evita l’aproximació de les torres de fusta enemigues.

Les valls o fossat: No totes les fortificacions en tenien, només les trobem en aquelles que són accessible per terreny pla o de fàcil accés. Generalment eren valls buides, fossats per dificultar l’atac enemic, i només en uns pocs casos les trobem amb aigua.

Les troneres:

Apareixen amb les armes de foc, i són una evolució de les espitlleres. En principi són petites obertures circulars en la base de les espitlleres, després evolucionen i acabaran convertint-se en grans obertures per canons.

                                           

Elements importants no defensius presents en un castell medieval:

La capella: Hi era a tots els castells i era dedicada a la Verge o algun sant. La missa i la comunió eren cabdals en una societat profundament religiosa.

– El Pati: Més conegut com a pati d’armes, era el lloc de troballa dels habitants del castell i on s’entrenaven els guerrers.

La cisterna: L’element més protegit i vigilat del castell, sense aigua no hi havia resistència i la rendició es feia inevitable. La majoria de castells en tenien dues i en alguns casos  tres.

Presó: Solien estar a la base d’alguna torre. Era lloc on tancaven més que als presoners de guerra, als delinqüents o morosos en els pagaments feudals.

Pas de ronda: Camí sobre la muralla i entre els merlets, on els defensors podien moure’s amb facilitat.

Quadres: Principalment pels cavalls, insubstituïbles en el món medieval, però també per altres animals domèstics com vaques, ases, xais i ovelles, gallines, porcs, ànecs i oques.

Magatzems: A la part baixa dels edificis, allà s’emmagatzemaven els productes agrícoles que aportaven els pagesos per raó de vassallatge. Era especialment important el celler, ja que el vi era bàsic en l’alimentació diària a causa de la perillositat de l’aigua.

Materials de construcció més corrents:

– La pedra: Generalment utilitzaven la de la contrada, extreta al fer les valls, d’una pedrera propera o els còdols d’un riu o rierol proper. La trobem ben escairades (generalment a les cantonades i edificis nobles) més o menys escairades i sense treballar, això depenia de la part del castell que s’havia de construir. Aquestes pedres podien ser grans, de mig a un metre, mitjanes, inferiors a mig metre, i petites, de menys de 20 centímetres. Sovint les trobem barrejades en la construcció d’un castell. El tipus de roca és la de la contrada, en el cas de Requesens és granit rosat propi de l’Albera.

– El morter: Era fet amb calç i sorra.

– La fusta: Era un element molt important en la construcció de castells, tant per les bastides per aixecar-lo, com en els diferents edificis interiors i el sostre sobre muralles i torres. Malauradament avui han desaparegut i no ens resta cap vestigi d’elements construïts amb fusta a l’Edat Mitjana.

– El ferro: Malgrat era més important en la fabricació d’armes i eines, el ferro també és un element important en la construcció de castells, especialment per protecció de portes i finestres, o pels rastells.

Espitlleres llargues, s. XIII-XIV.

 

Matacà sobre porta.

Espitllera modificada per armes de foc.

Portal doble a Peratallada, per on queia el rastell.

Tronera petita per disparar principalment metralla, dels segles XV-XVI i tronera per canó, segle XVIII-XIX.