Maresme

Síntesi històrica del Maresme. - Període ibèric, segles VI-I aC: assentaments dels pobles laietans en poblats fortificats, els oppidum, com Burriac (Cabrera de Mar), Puig Castellar (a la torre dels Encantats, Arenys de Mar), turó de Castellar (Dosrius), Cèllecs (Òrrius), Montpalau (Pineda de Mar) o la Cadira del Bisbe (Premià de Dalt). - Roma, segles III aC-V dC: colonització política, econòmica i social del territori, planificació de ciutats com Iluro (Mataró) i diverses viles. Conflictes que afecten la comarca: la Segona Guerra Púnica entre romans i cartaginesos; la invasió romana del cònsol Cató al segle II aC, que va aniquilar els pobles ibèrics; les guerres sertorianes i les de Juli Cèsar contra Pompeu, al segle I aC. Després hi haurà un llarg període de pau amb l’excepció de la invasió de pobles germànics a finals del segle III dC. El Maresme va ser un territori molt romanitzat i amb unes relacions intenses amb la metròpoli. - Períodes visigot i sarraí, segles VI-VIII: inseguretat, guerres i conflictes permanents, especialment amb la rebel·lió del Duc Paulus contra el rei visigot Wamba, l’any 673. La població fuig cap a les serralades i l’interior del territori. Despoblament de la costa. - Període carolingi, segles VIII-X: estabilitat a partir del domini de la terra dels francs. L’Alt Maresme (des de la riera de Caldes) resta dins el comtat de Girona; el Baix Maresme dins el comtat de Barcelona. Primers castells de domini del territori. Ràtzies musulmanes provinents del califat de Còrdova. Repoblament dirigit pels monestirs. - Baixa Edat Mitjana, segles XI-XV: el feudalisme, guerres entre senyors i construcció de castells. Els castells termenats: Montgat, Burriac, Montalt, Dosrius, Mata, Montpalau, Palafolls. Al segle XV, a les Guerres dels Remences, la comarca es divideix entre partidaris dels remences i el rei Joan II, i partidaris de la Generalitat, per aquesta causa moltes viles es fortifiquen, com és el cas de Sant Pol de Mar. - Edat Moderna, segles XVI-XVIII: els atacs de la pirateria turca a la costa van ser constants, per la qual cosa s’aixequen moltes torres, de guaita, defensa i de masia, també es fortifiquen moltes esglésies, com és el cas de Pineda. La guerra dels Segadors i els continus conflictes amb la monarquia francesa també assolen la comarca al segle XVII, i al segle XVIII la Guerra de Successió tindrà conseqüències bèl·liques, socials i econòmiques desastroses. - Edat Contemporània, segles XIX-XXI: la Guerra del Francès va significar una situació de conflicte bèl·lic permanent del 1808 al 1814. També les tres guerres carlines del segle XIX, tot i que en general la comarca no va fer costat als carlins. Construcció de forts i bateries de costa. Al segle XX la tragèdia de la Guerra Civil espanyola i l’anguniós exili de centenars de persones. Durant el conflicte la Generalitat republicana va construir desenes de búnquers i bateries de costa, per evitar un desembarcament de franquistes i italians que, amb base a Mallorca, pretenien tallar la línia fèrria. A la fi de la guerra l’anguniós exili republicà i la duríssima repressió. -Fotografia: castell de Burriac.