Vallès Occidental

-Síntesis històrica del Vallès Occidental: Síntesi històrica de la comarca del Vallès Oriental. - Període ibèric, segles VI-I aC: assentaments dels pobles laietans en poblats fortificats, els oppidum, com els de Ca n’Oliver (Cerdanyola del Vallès), Gallifa (Gallifa), les Maleses (Montcada i Reixach entre aquest terme i el de Sant Fost de Capcentelles), Can Fatjó (Rubí), Arraona (Sabadell), Ègosa (Terrassa), tots ells desapareixen al segle II aC., amb la repressió del cònsol Cató. - Roma, segles III aC-V dC: colonització política, econòmica i social del territori. Ciutats com Egara (Terrassa) i diverses viles. Conflictes que afecten la comarca: la Segona Guerra Púnica entre romans i cartaginesos (218-201 aC.); la invasió romana del cònsol Cató el segle II aC, que va vèncer i aniquilà els pobles ibèrics; les guerres sertorianes i les de Juli Cèsar contra Pompeu, a finals del segle I aC. D'aquests segles II i I aC. ha restat alguna fortalesa, com el “Castrum Octavianum”, al monestir de Sant Cugat. Després hi haurà un llarg període de pau, amb l'excepció de la invasió de pobles germànics a finals del segle III dC. - Períodes visigot i sarraí, segles VI-VIII: inseguretat, guerres i conflictes permanents, la població fuig cap a l'interior del país o es refugia a la propera i emmurallada Barcelona. La comarca veurà el pas dels exèrcits visigots, en el conflicte d'aquests amb el Duc Paulus de Barcelona, i poc després el pas dels exèrcits musulmans. - Període carolingi, segles VIII-X: estabilitat a partir del domini de la terra dels reis francs. El Vallès resta dins el comtat de Barcelona. Primers castells de domini del territori, com el castell de Rocamur, a Sant Llorenç Savall. Ràtzies musulmanes provinents del califat de Còrdova, com la d'Al-Mansur, de l'any 985, que destrueix Egara, i la dels hongaresos de l'any 942. Repoblació afavorida pels monestirs, en especial pel monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès, molt lligat a la casa comtal de Barcelona. - Baixa Edat Mitjana, segles XI-XV: el feudalisme, guerres entre senyors i construcció de castells, com el de Vallparadís a Terrassa. Emmurallament de moltes viles per la inseguretat feudal. Els comtes de Barcelona tindran nombrosos conflictes amb els comtes d'Empúries, i també amb els vescomtes de Cabrera, que tenien Hostalric com a capital vescomtal i residien al seu poderós castell de Montsoriu. Al segle XV la comarca es veurà afectada per la Guerra Civil Catalana, amb setges de viles i inseguretat generalitzada. - Edat Moderna, segles XVI-XVIII: Construcció de torres de defensa a les masies i altres elements de fortificació preparades per armes de foc. La guerra dels Segadors (1640-1652) i els continus conflictes amb la monarquia francesa, també assolaran la comarca al segle XVII, en especial la repressió exercida per Felip V sobre la població de Terrassa, i al segle XVIII la Guerra de Successió tindrà conseqüències socials i econòmiques desastroses, a causa de la proximitat de Barcelona. - Edat Contemporània, segles XIX-XXI: la Guerra del Francès, situació de conflicte bèl·lic permanent del 1808 al 1814. També les tres guerres carlines del segle XIX, en especial la tercera, en la que Terrassa va ser atacada pels carlins. La comarca es va dividir entre carlins i liberals, els carlins a l’interior i zones rurals, i els liberals a les ciutats industrials. En aquest segle s’aixequen nombroses torres de telegrafia òptica. Al segle XX la tragèdia de la Guerra Civil Espanyola, els bombardejos, la repressió i el dramàtic exili. -Fotografia: Monestir de Sant Cugat.