Vallès Oriental

-Síntesi històrica de la comarca del Vallès Oriental: Síntesi històrica de la comarca del Vallès Oriental. - Període ibèric, segles VI-I aC: assentaments dels pobles laietans en poblats fortificats, els oppidum, com els del Far (Llinars del Vallès), de Torre Roja (Caldes de Montbui), del Castellar (Fogars de Monclús), Castellruf (Santa Maria de Martorelles), les Maleses (Sant Fost de Capcentelles) o de Sant Miquel (Vallromanes). - Roma, segles III aC-V dC: colonització política, econòmica i social del territori. Ciutats com Semproniana (Granollers), on es bifurcava la Via Augusta, un ramal directe a Bàrcino i altre per la costa del Maresme; també tenen origen romà Caldes (Aqua calidae) de Montbui, Montornès, Montmeló o Llinars. Conflictes que afecten la comarca: la Segona Guerra Púnica entre romans i cartaginesos (218-201 aC.); la invasió romana del cònsol Cató el segle II aC, que va vèncer i aniquilà els pobles ibèrics; les guerres sertorianes i les de Juli Cèsar contra Pompeu, a finals del segle I aC. D'aquests segles II i I aC. han restat algunes fortificacions, com la "Torrassa del Moro", far romà al terme de Llinars del Vallès, el "castro" que hi havia on avui es troba el Castellvell de Llinars i la fortalesa romana de Can Tacó, a Montmeló. Després hi haurà un llarg període de pau, amb l'excepció de la invasió de pobles germànics a finals del segle III dC. - Períodes visigot i sarraí, segles VI-VIII: inseguretat, guerres i conflictes permanents, la població fuig cap a l'interior del país o es refugia a la propera i emmurallada Barcelona. La via Augusta veurà el pas dels exèrcits visigots, el conflicte d'aquests amb el Duc Paulus de Barcelona, i poc després el pas dels exèrcits musulmans. - Període carolingi, segles VIII-X: estabilitat a partir del domini de la terra dels reis francs. El Vallès resta dins el comtat de Barcelona. Primers castells de domini del territori, com el Castellvell de Llinars o el de Tagamanent. Ràtzies musulmanes provinents del califat de Còrdova, com la d'Al-Mansur, de l'any 985, i la dels hongaresos de l'any 942. Repoblació afavorida pels monestirs i la noblesa comtal. - Baixa Edat Mitjana, segles XI-XV: el feudalisme, guerres entre senyors i construcció de castells. Emmurallament de moltes viles per la inseguretat feudal. Els comtes de Barcelona tindran nombrosos conflictes amb els comtes d'Empúries, i també amb els vescomtes de Cabrera, que tenien Hostalric com a capital vescomtal i residien al seu poderós castell de Montsoriu. Al segle XV la comarca es veurà afectada per les Guerres dels Remences, en especial la segona (1483-86), quan el cabdill remença Pere Joan Sala i els seus pagesos ocupen Granollers. La diputació del General envia el seu exèrcit, principalment cavalleria, derrotant a Pere Joan Sala a la batalla de Llerona, on serà fet presoner i esquarterat a Barcelona. - Edat Moderna, segles XVI-XVIII: Construcció de torres de defensa a les masies i altres elements de fortificació preparades per armes de foc. La guerra dels Segadors (1640-1652) i els continus conflictes amb la monarquia francesa, també assolaran la comarca al segle XVII, i al segle XVIII la Guerra de Successió tindrà conseqüències socials i econòmiques desastroses, a causa de la proximitat de Barcelona. - Edat Contemporània, segles XIX-XXI: la Guerra del Francès. Situació de conflicte bèl·lic permanent del 1808 al 1814, un exemple és l'enfrontament entre guerrillers catalans i francesos, l'any 1812, al castell de Tagamanent. També les tres guerres carlines del segle XIX, tot i que en general la comarca no va fer costat als carlins, trobem força exemples de forts i fortins d'aquest període, com també torre de telegrafia òptica. Al segle XX la tragèdia de la Guerra Civil Espanyola, els bombardejos, com el de Granollers, la repressió i el dramàtic exili. Fotografia: Castell de Montornés.