• Comarques de Girona

Comarques de Girona

- Comarques de Girona. - Resum històric: Els conflictes pels quals han passat les comarques de Girona al llarg dels temps, que van afavorir la construcció de diversos tipus de fortificacions, especialment castells, són: - Segles VI-III aC: conflictes tribals entre pobles ibers (Indiketes). Hom no coneix cap conflicte amb els grecs. - Segles III aC - V dC: els romans arriben a Empúries el 219 aC, en el decurs de la II Guerra Púnica, que guanyen. Ja no abandonen la zona ocupada de la Península, la qual cosa provoca la rebel·lió dels ibers. El consol Marc Porci Cató desembarcarà a Empúries i els vencerà, portant a terme una repressió, un veritable genocidi, que va extingir la societat i la cultura ibera. Ja en ple domini romà, es donen les guerres sertorianes (82-72 aC) i el conflicte entre Juli Cèsar i Pompeu (49-45 aC). Després hi haurà més de 300 anys de pau, fins que a finals del segle III es produeixen una sèrie d’invasions de pobles bàrbars germànics que afecten greument la població. Els segles IV i V són de gran inseguretat a la zona, ja sigui per bandes de desertors, esclaus o lladres, que saquegen els pobles o viles aïllades, i des de principis del s. V, també per l’arribada dels pobles germànics, com els violents vàndals o alans. - Segles VI-X, l’Alta Edat Mitjana: el període visigòtic va ser d’inseguretat general i supervivència, el territori va restar pràcticament despoblat, per por dels constants conflictes i la pirateria. Només van sobreviure alguns nuclis ben fortificats. També la guerra, per causa de la rebel·lió del duc Paulus contra el rei visigot Wamba (672-673), va afectar aquells territoris, causant la fugida dels habitants cap a terres més segures i muntanyoses de l’interior. L’arribada dels sarraïns al voltant del 720 va canviar les coses, el valí de Girona va controlar les vies de comunicació i la costa, però demana uns impostos que causen alguns conflictes, especialment amb els habitants de les zones interiors, encara que en general pacten, i a més permet el cristianisme. Aquell període va durar fins que els carolingis comencen la seva conquesta del territori (l’any 785 entraven a Girona), d’aquesta forma torna la guerra. Amb el domini carolingi comença la repoblació de la zona, portada a terme principalment pels monestirs, i també la construcció de castells pel domini de la població i així assegurar el pagament d’impostos. Acabem aquest període esmentant el perill de la pirateria sarraïna i els atacs dels normands, que assolaven la costa. Els carolingis divideixen el territori en comtats, que a partir del segle X s'independitzarien "de facto" dels reis francesos, malgrat que aquests continuaran sent sobirans nominals fins el tractat de Corbeil del 1258. - Segles XI-XV, la Baixa Edat Mitjana: període de guerres feudals i construcció de la majoria de castells. Són temps d’inseguretat, afavorida per la bel·licositat dels comtes emporitans, enemics dels bisbes de Girona i dels comtes de Besalú, i enfrontats sovint amb els de Barcelona. Malgrat tot participen en les conquestes de Mallorca i València, amb tropes i nobles empordanesos. Però el primer gran conflicte que viuran aquelles terres serà l'any 1285, amb la invasió dels croats francesos dirigits per Felip l’Ardit, degut a l’enfrontament que aquest i el papa de Roma mantenien amb Pere el Gran, per haver ocupat Sicília. Els croats entren per l’Alt Empordà i avancen fins a Girona, cometent tota classe de tropells, la qual cosa provocà , quan es restablí la pau, la construcció de muralles de protecció al voltant de pobles i viles, així com la modernització de les defenses dels castells, aquest fet es perllongarà fins al segle XVI. En aquesta època trobem grans exèrcits professionals, formats principalment pels perillosos mercenaris, com ho eren els almogàvers. El darrer conflicte pel qual passen les terres de Girona, en aquest període, són les guerres dels Remences, al segle XV, conegudes també com a Guerra Civil Catalana. La primera del 1462 al 1472, i la segona del 1483 al 1486, que convertiren la Catalunya Vella en un territori insegur i perillós, amb partides de mercenaris, desertors i bandolers. A més, amb l’aparició de les armes de foc i l’artilleria, hi haurà un veritable daltabaix en les tàctiques bèl·liques i en la construcció de fortificacions. Amb la Sentència Arbitral de Guadalupe, del 1486, la pagesia aconseguirà ser lliure i comença l'Edat Moderna a Catalunya. - Segle XVI: el perill va venir per mar, amb els corsaris turcs, que assolaven la costa empordanesa. Exemple en són els brutals atacs de Barbarrossa a Palamós l’any 1543 i de Dragut a Pineda el 1545. Es construeixen torres de guaita, de defensa i moltes torres de masia. La majoria de torres que resten dempeus avui dia són d’aquest segle o del següent. - Segle XVII: al perill pirata s’afegirà el perill dels bandolers. Les masies es fortifiquen, matacans, espitlleres... També cal esmentar les grans fortaleses: la ciutadella de Roses, la ciutadella i fort de Palamós, Girona, Hostalric, Castellfollit, Camprodon... El conflicte principal d’aquest segle és la Guerra dels Segadors (1640-1652), que afecta greument la població. Va ser un conflicte polític, entre Felip IV, assessorat pel Comte Duc d'Olivares, i la Generalitat catalana amb Pau Claris, i un conflicte social entre la pagesia catalana i els terços castellans. Intervé Lluis XIII, el Borbó francès veu la possibilitat de fer-se amb Catalunya, i aconsegueix, després una efímera República Catalana, ser nomenat comte de Barcelona. A la fi de la guerra amb França, amb la Pau dels Pirineus del 1659, la frontera amb aquell país resta als Pirineus, dividint Catalunya i perdent Girona part del seu territori. També es veuran afectades les terres gironines per les guerres amb França fins finals de segle, com la guerra dels Nou Anys (1688-1697). L'exèrcit francès ocupà les places de Roses, Girona, Hostalric, Palamós i Castellfollit de la Roca, i infringeix una severa derrota a l'exèrcit espanyol a la batalla de Verges., l'any 1694. - Segle XVIII: la Guerra de Successió (1705-1714) també va afectar greument les terres de Girona i la seva població. La resta de segle, va ser de pau, però amb una situació d’ocupació militar i repressió cultural i econòmica angoixant. A mitjans d’aquest segle s’aixeca a Figueres la més imponent de les fortaleses, el castell de Sant Ferran. A finals de segle, del 1793 al 1795, va haver l'anomenada Guerra Gran, entre Carles IV i la recent República Francesa. Guerra molt cruel per a les comarques frontereres de l'Alt Empordà, Garrotxa, Ripollès i Cerdanya. - Segle XIX: la Guerra del Francès (1808-1814) torna a tenir Girona com escenari bèl·lic, amb totes les seves crueltats i destruccions, amb un setge asfixiant a la ciutat i una lluita generalitzada a tot el territori. Actuaven paral·lelament un exèrcit professional i els guerrillers. Afecten també les terres de Girona les guerres carlines, la primera (1833-1840), la dels Matiners (1846-49) i la tercera (1872-1876), veritables guerres civils, car hi havia liberals i carlins àdhuc dins una mateixa família. En general la zona muntanyosa de Girona va ser carlina, i les grans ciutats i la costa liberals. - Segle XX: la Guerra Civil espanyola (1836-39) és el fet bèl·lic més important. Cal esmentar l’exili de milers de gironins que, en condicions infrahumanes, travessen els Pirineus i són internats en camps de concentració. La repressió posterior a la postguerra va ser ferotge, amb seqüeles que arriben fins a avui en dia.