Alt Empordà

Síntesi històrica de l'Alt Empordà. -Període ibèric, segles VI-I aC: assentaments dels pobles indiketes en poblats fortificats, els oppidum, com els diversos “Puig Castellar” (Espolla, Vilajuïga, Darnius, Llançà, etc.). -Els grecs, segles VI-III aC: influeixen en la cultura dels indiketes. Funden ciutats comercials, Empúries i Rodes. Aixequen muralles fortes per defensar les seves ciutats. - Roma, segles III aC-V dC: colonització política, econòmica i social del territori. Fundació de ciutats, com Iunkarion Pedion (Figueres), Empúries romana, emmurallada. Conflictes que afecten la comarca: la Segona Guerra Púnica entre romans i cartaginesos (218-201 aC.), Gneu Escipió desembarca amb les seves legions el 218 aC a Empúries; la invasió romana del cònsol Cató al segle II aC, que va aniquilar els pobles ibèrics; les guerres sertorianes i les de Juli Cèsar contra Pompeu, al segle I aC. Després hi haurà un llarg període de pau amb l’excepció de la invasió de pobles germànics a finals del segle III dC. - Períodes visigot i sarraí, segle VI-VIII: inseguretat, guerres i conflictes permanents, especialment amb la rebel·lió del Duc Paulus contra el rei visigot Wamba, l’any 673, que afectarà greument les terres empordaneses. La població fuig cap a les muntanyes i el Cap de Creus. Fortalesa visigòtica del Puig Rom, aprofitant les muralles d’un assentament ibèric. - Període carolingi, segles VIII-X: estabilitat a partir del domini de la terra pels francs. L'Alt Empordà resta entre el comtat d’Empúries i el de Besalú, la qual cosa provoca conflictes entre els comtes. Primers castells de domini del territori. Ràtzies musulmanes provinents del califat de Còrdova. - Baixa Edat Mitjana, segles XI-XV: el feudalisme, guerres entre senyors i construcció de castells, enfrontament entre els comtes d’Empúries amb els de Besalú, els de Barcelona i els Rocabertí, vescomtes d’Empúries, amb capital a Peralada. Participació en la conquesta de Mallorca l’any 1229. La comarca va resultar molt afectada per la invasió dels croats francesos de Felip l’Ardit (1285). Emmurallament de moltes viles per la inseguretat que aquest fet va causar. Al segle XIV també es veurà molt afectada per la guerra entre Pere el Cerimoniós i el comte d’Empúries Joan I, i al segle XV per les dues Guerres dels Remences. - Edat Moderna, segles XVI-XVIII: el malson de la pirateria turca a la costa, amb atacs constants al llarg del segle XVI, en alguns casos molt sanguinaris, com el de Barba-rossa a Cadaqués. La guerra dels Segadors i els continus conflictes amb la monarquia francesa també assolen la comarca el segle XVII, i el segle XVIII la guerra de Successió tindrà conseqüències socials i econòmiques desastroses. Construcció de forts, ciutadelles (Roses), fortaleses (Sant Ferran de Figueres), i torres de defensa a les masies. - Edat Contemporània, segle XIX-XXI: la Guerra Gran (1793-1795) i la Guerra del Francès (1808-1814) afecten greument l'Alt Empordà. Situació de conflicte bèl·lic permanent del 1808 al 1814. També les tres guerres carlines del segle XIX tenen conseqüències, car les grans viles, en especial Figueres, són liberals, i els pobles de l'interior carlins. Es va convertir en un conflicte on hi havia enfrontaments sagnants entre veïns i famílies. Al segle XX la tragèdia de la Guerra Civil espanyola i l’anguniós exili de centenars d’empordanesos, que fugiren pels passos fronterers empordanesos, sota les bombes i la metralla dels franquistes i dels seus aliats alemanys i italians. Després la guerra la zona va ser ocupada per l’exèrcit franquista i es van construir molts búnquers (casamates), l’anomenada Línia Pirineus, situats en centres de resistència, per contenir un possible atac dels aliats. No van servir de res i avui resten abandonats en valls i muntanyes. -Fotografia: castell de Sant Ferran de Figueres.