Garrotxa

Síntesi històrica de la comarca de la Garrotxa. - Període ibèric, segles VI-I aC: assentaments dels ibers en poblats fortificats, els oppidum, com la Palomera a Mieres. - Roma, segles III aC-V dC: colonització política, econòmica i social del territori, encara que inferior a la de la costa. Ciutats fortificades, com Bisuldunum (Besalú), que s’origina en una fortificació de defensa de la via Annia, que creuava el territori. També trobem moltes viles romanes. Conflictes que afecten la comarca: la invasió romana del cònsol Cató al segle II aC, que va vèncer els pobles ibèrics; les Guerres Sertorianes i les de Juli Cèsar contra Pompeu, ambdues al segle I aC. Després hi haurà un llarg període de pau amb l’excepció de la invasió de pobles germànics a finals del segle III dC. - Períodes visigot i sarraí, segles VI-VIII: inseguretat, guerres i conflictes permanents durant el domini visigot, especialment amb la rebel·lió del Duc Paulus contra el rei visigot Wamba, l’any 673. La població fuig cap a les muntanyes on construeix torres i defenses. El domini àrab, a partir del 720, va ser molt poc efectiu, de fet els habitants pacten amb els nous dominadors i paguen uns impostos a canvi de la seva pràctica independència. - Període carolingi, segles VIII-X: estabilitat a partir del domini de la terra pels reis francs. Primers castells de domini del territori. La zona resta dins el comtat de Besalú. - Baixa Edat Mitjana, segles XI-XV: el feudalisme, guerres entre senyors i construcció de castells. Enfrontament dels comtes de Besalú amb els comtes d’Empúries. L’any 1111 el comtat passa a mans dels comtes de Barcelona, per cessió del darrer comte de Besalú, Bernat III. Els vescomtes eren els de Bas. Al segle XV, les Guerres dels Remences s’inicien en aquestes contrades, i afecten castells, viles i masos, els principals caps dels remences són fills de la Garrotxa: Francesc Verntallat i Pere Joan Sala. - Edat Moderna, segle XVI-XVIII: la guerra dels Segadors afecta la comarca, i també la dels Nou Anys, les dues al segle XVII, i al segle XVIII la guerra de Successió. Construcció de forts, torres i fortaleses, com la de Castellfollit de la Roca. - Edat Contemporània, segle XIX-XXI: la Guerra del Francès (1808-14) té greus conseqüències a la rodalia de la ciutat d’Olot i a la mateixa ciutat. Les tres guerres carlines del segle XIX, van deixar seqüeles importants: la Garrotxa i en especial Olot va fer costat als carlins, construint-se forts (Montsacopa) i torres fuselleres com Bisaroques i Montolivet a Olot, o Canadell a Castellfollit de la Roca. Olot va ser una de les places carlines principals a la tercera Guerra Carlina (1872-76), amb el general Savalls. El segle XX i la tragèdia de la Guerra civil espanyola (1936-39). amb l’anguniós exili de milers de persones davant l’arribada dels “nacionals” i la por als tàbors de regulars marroquins. Després la guerra la zona va ser ocupada per l’exèrcit franquista i es van construir molts búnquers (casamates), dins l’anomenada Línia Pirineus, situats en centres de resistència, per contenir un possible atac dels aliats. No van servir de res i avui resten abandonats en valls i muntanyes. -Fotografia: torre fusellera d'època carlina, Montsacopa (Olot).