Gironès

Síntesi històrica de la comarca del Gironès. - Període ibèric, segles VI-I aC: assentaments dels ibers en poblats fortificats, els oppidum, com el Puig d’en Cendra a Bescanó, el Puig del Castell a Cassà, el de la Creueta a Girona o el de Sant Julià de Ramis. - Roma, segles III a C-V dC: colonització política, econòmica i social del territori. La gran ciutat va ser Gerunda, encara es conserven part de les muralles i torres. Conflictes que afecten la comarca: la Segona Guerra Púnica entre romans i cartaginesos (218-201 aC.); la invasió romana del cònsol Cató al segle II aC, que va vèncer i aniquilà els pobles ibèrics; les guerres sertorianes i les de Juli Cèsar contra Pompeu, al segle I aC. Després hi haurà un llarg període de pau amb l’excepció de la invasió de pobles germànics a finals del segle III dC. En aquestes invasions la ciutat de Gerunda i les viles dels voltants van patir les conseqüències. - Períodes visigot i sarraí, segles VI-VIII: inseguretat, guerres i conflictes permanents durant el domini visigot, especialment amb la rebel·lió del Duc Paulus contra el rei visigot Wamba, l’any 673. La Gerunda fortificada té un gran valor estratègic. La població fuig cap a l’interior del territori. El domini àrab, a partir del 720, Gerunda cau en mans del califat de Còrdova. Duraria poc, car l’any 785 el valí musulmà obria les portes de la ciutat de Girona a Carlemany. - Període carolingi, segles VIII-X: estabilitat a partir del domini de la terra pels francs. Restauració del bisbat de Girona, que serà també capital del comtat del mateix nom. Primers castells de domini del territori, ràtzies musulmanes provinents del califat de Còrdova. Domini dels bisbes gironins sota la protecció dels comtes de Barcelona. - Baixa Edat Mitjana, segles XI-XV: el feudalisme, guerres entre senyors i construcció de castells. Enfrontaments freqüents entre els bisbes de Girona i els comtes d’Empúries. Els vescomtes de Girona són els Cabrera, amb els seus castells de Montsoriu i Palafolls, i la vila vescomtal fortificada d’Hostalric. La comarca va resultar molt afectada per la invasió dels croats francesos de Felip l’Ardit (1285), que establiren el setge de la ciutat a l’estiu d’aquell any, però que el van haver d’aixecar per causa de l’epidèmia de pesta, que segons la llegenda els inocularen les mosques que sortiren del taüt de Sant Narcís, i també per la derrota de l’estol francès a mans de Roger de Llúria. Al segle XV, a les Guerres dels Remences, la ciutat va ser assetjada pel comte de Pallars, en nom de la Generalitat. A la força de Girona s’havien refugiat la reina Joana i l’infant Ferran, futur rei “Catòlic”. El setge va ser molt dur, però l’arribada de les tropes franceses de Gastó de Foix va provocar la fugida de l’exèrcit del Principat i del comte de Pallars. - Edat Moderna, segles XVI-XVIII: la guerra dels Segadors i els continus conflictes amb la monarquia francesa (Guerra dels Nou Anys) també assolaran la comarca al s. XVII, i al s. XVIII la guerra de Successió tindrà conseqüències socials i econòmiques desastroses. Construcció de forts i fortaleses, com el castell de Montjuïc, Girona s’envolta de muralles i baluards. Edat Contemporània, segles XIX-XXI: la Guerra del Francès (1808-1814) afecta greument la rodalia de la ciutat de Girona, i en especial la mateixa ciutat, que patiria tres setges entre 1808 i 1809, caient a la fi en poder dels napoleònics. Els gironins resistiren en condicions infrahumanes. També les tres guerres carlines del segle XIX, van deixar seqüeles, tot i que en general Girona no va fer costat als carlins. Al segle XX la tragèdia de la Guerra Civil espanyola i l’anguniós exili de centenars de republicans. Bombardejos i repressió. -Fotografia: castell de Mabarrera.