Pla de l'Estany

-Síntesi històrica de la comarca del Pla de l’Estany. -Podem considerar que, després de l'enfonsament definitiu de l'imperi romà i la ruralització generalitzada que va seguir, les terres que envolten el llac de Banyoles serien habitades per una població pagesa llatinitzada, que va anar colonitzant muntanyes i valls, dins un sistema social autòcton dominat cada vegada més per la religió cristiana, amb poca o cap influència dels visigots, amb excepció de Banyoles. D'aquesta època fosca de la història, de la que tenim molt poca informació escrita, no ha restat pràcticament cap vestigi d’edificis de defensa, castells o torres, amb excepció de Girona. - El Pla de l’Estany mai formà part del domini dels musulmans a l'Alta Edat Mitjana, però sí que tenia una relació directa amb els sarraïns que eren a Girona. A època sarraïna continua en el territori el domini dels indígenes hispanoromans, que en molts casos pacten, lluiten o comercien amb els musulmans de la ciutat de Girona, als que, llevat d'aquesta important vila fortificada i de les vies de comunicació vers la Gàl·lia, poc o gens els interessa el domini permanent muntanyenc de la Catalunya interior. -El domini de la terra serà molt diferent amb l'arribada dels francs. L'ocupació del Gironès al voltant de l'any 785, significa formar una ampla frontera a la part sud dels Pirineus, la Marca de Gòtia, com a defensa del seu regne davant el poderós califat de Còrdova. També significava una forma diferent de domini del territori, dins un sistema social bàsicament rural. Ja no és suficient assegurar la possessió de les principals ciutats i vies de comunicació, sinó que a més d'aquestes s'haurà de dominar aquest territori, valls i muntanyes, metòdicament, si en volen traure profit, en forma de pagaments amb productes agrícoles, per part dels pagesos. Aquesta és la raó de l’aixecament dels castells carolingis o prefeudals, símbols del poder dels comtes i vescomtes, enlairats sobre cims que sovint eren veritables nius d’àligues. Aquests pagesos hispanoromans, quan treballant la terra aixequin el cap, veuen sobre seu aquell castell, símbol del seu senyor, poder que emana del mateix Déu, a qui li deuen fidelitat i a qui han de pagar censos, impostos, taxes i altres. -El Pla de l'Estany sofrí aquesta dominació al llarg dels segles IX i X, amb castells termenats dependents dels comtats de Besalú o Girona i que, a partir del segle XI, entra dins el procés de feudalització de la Catalunya Vella. Al Pla de l'Estany la principal força feudal va ser el monestir de Banyoles, que arribà a ser rival de la poderosa Besalú. En el conflicte remença del segle XV aquesta comarca es va unir a la Garrotxa i a la Selva en defensa de la llibertat dels pagesos, lluita per una dignitat que molta sang i llàgrimes va suposar pels habitants d'aquestes contrades. - Cronologia: - Període ibèric, segle VI-I aC: assentaments dels ibers en poblats fortificats, els oppidum, com El Castellar, a Crespià i a Sant Miquel de Campmajor, o el de Porqueres, al costat de l’estany de Banyoles. - Roma, segle III aC - V dC: colonització política, econòmica i social del territori. Conflictes que afecten la comarca: la Segona Guerra Púnica entre romans i cartaginesos (218-201 aC.); la invasió romana del cònsol Cató al segle II aC, que va aniquilar els pobles ibèrics; les guerres sertorianes i les de Juli Cèsar contra Pompeu, al segle I aC. Després hi haurà un llarg període de pau amb l’excepció de la invasió de pobles germànics a finals del segle III dC. - Períodes visigot i sarraí, segle VI-VIII: inseguretat, guerres i conflictes permanents durant el domini visigot, especialment amb la rebel·lió del Duc Paulus contra el rei visigot Wamba, l’any 673. La població fuig cap a les muntanyes i l’interior del territori. El domini àrab, a partir del 720, duraria poc car, l’any 785, el valí musulmà obria les portes de la ciutat de Girona a Carlemany. Els àrabs no aixequen fortificacions, sí que ho fan els pobles refugiats a l’interior, aprofitant les que hi havia, o construint de noves, molt austeres. - Període carolingi, segles VIII-X: estabilitat a partir del domini de la terra pels francs, el territori s’inclou dins el comtat de Besalú. A principis del segle IX (hom cita l’any 812) l'abat Bonit funda el monestir de Sant Esteve, seguit de la repoblació del territori, podem considerar que aquest és l’origen de la vila de Banyoles. El monestir fou destruït vers el 945, si bé fou reconstruït aviat i l'església novament consagrada el 957. Primers castells de domini del territori. Ràtzies musulmanes provinents del califat de Còrdova. - Baixa Edat Mitjana, segles XI-XV: el feudalisme, guerres entre senyors i construcció de castells. La vila de Banyoles s’envolta de muralles. Al segle XV, la comarca es veié greument afectada per les Guerres dels Remences. - Edat Moderna, segles XVI-XVIII: a la guerra dels Segadors, l’any 1655 les tropes franceses assolaren Banyoles i rodalia, saquejant el monestir. Al segle XVIII la Guerra de Successió tindrà conseqüències socials i econòmiques desastroses. - Edat Contemporània, segles XIX-XXI: la Guerra del Francès i les tres guerres carlines, al segle XIX, van deixar seqüeles importants. Es va produir un enfrontament civil, ja que hi havia carlins i isabelins, àdhuc, dins una mateixa família pagesa. Al segle XX, a la Guerra Civil espanyola, va esdevenir lloc de refugi (hospital militar i aeroport) per la seva situació estratègica a la rereguarda de la zona republicana. Va ser escenari de violència, tant dels incontrolats per part de la República, com dels franquistes quan arriben el 1939. -Fotografia: Santa Maria de Porqueres.