Cerdanya (Lleida)

-Síntesi històrica de la comarca de la Cerdanya. -Període ibèric, segles VI-I aC: assentaments dels ibers ceretans en poblats fortificats, els oppidum, en especial els de Bolvir, un dels més grans, i el del Serrat del Castellar a Fontanals. Al segle III aC. En el decurs de la segona Guerra Púnica, l'exèrcit d’Anníbal, amb els elefants, travessà la Cerdanya i els Pirineus pel coll de la Perxa, per anar contra Roma, fet que provocaria l'arribada dels romans a Empúries, l’any 218 aC. - Roma, segles III aC -V dC: colonització política, econòmica i social del territori, encara que inferior a la de la costa. El territori estava poc habitat. - Períodes visigot i sarraí, segles VI-VIII: inseguretat, guerres i conflictes permanents durant el domini visigot. La població de les zones més desprotegides fuig cap aquesta amagada vall, on construeix torres i defenses. El domini àrab, a partir del 720, va ser molt poc efectiu o gens, de fet els habitants pacten amb els nous dominadors a canvi de la seva pràctica independència. Els musulmans encara els identificaven com a ceretans (de fet donen nom a la comarca), la qual cosa deixa clar que la dominació romana fou aquí força dèbil. - Període carolingi, segles VIII-X: estabilitat a partir del domini de la zona pels reis francs. Primers castells de domini del territori. La zona resta dins el comtat de Cerdanya. Al segle IX era unit al comtat d'Urgell, al segle X se separen i s'uneix al de Besalú. El seu comte més carismàtic va ser Oliva Cabreta (920-990), que va morir sent monjo al monestir de Montecassino. - Baixa Edat Mitjana, segles XI-XV: el feudalisme, guerres entre senyors i construcció de castells. Al segle XII la Cerdanya resta sota domini del comte Ramon Berenguer III de Barcelona. Per decisió de Pere el Catòlic s'unirà al comtat del Rosselló, denominant-se comtat de Rosselló-Cerdanya, que passaran després a domini de Jaume I. Aquest en el seu testament deixa els dos comtats al seu fill Jaume (Jaume de Mallorca), la resta de territoris els deixa al seu fill gran Pere III. Jaume faria de Perpinyà la seva segona capital i construiria el castell-palau dels reis de Mallorca a Cotlliure. Pere el Cerimoniós, al segle XIV, tornaria a incorporar els comtats de Cerdanya-Rosselló, amb el regne de Mallorca, als dominis dels comtes de Barcelona. Al segle XV la comarca es veurà afectada per la guerra entre el comte d'Urgell Jaume el Dissortat i Ferran el d'Antequera, que imposaria la dinastia castellana dels Trastámara a la Corona d'Aragó. També la comarca es veié afectada pel conflicte entre la Generalitat i el rei Joan II, la Guerra Civil Catalana, del 1462 al 1472. - Edat Moderna, segles XVI-XVIII: construcció de forts, torres i fortaleses com les de Mont-Lluís i Puigcerdà. La Guerra dels Segadors (1640-52) també afecta el territori, i al Tractat dels Pirineus del 1659, la comarca resta repartida entre el rei francès Lluís XIII i el rei Àustria espanyol Felip IV. Passaren a mans del monarca Borbó francès 33 pobles, menys Llívia, perquè tenia el títol de "vila" i el tractat no incloïa les viles. A partir del 1659 les contínues guerres amb el regne de França, com la Guerra dels Nou Anys (1688-97) i la guerra de Successió a principis del segle XVIII, també afecten i molt aquelles terres, principalment la fortalesa de Puigcerdà. - Edat Contemporània, segles XVIII (1789) - XXI: a la Guerra Gran (1793-95) els republicans francesos entren a la comarca i es produeixen batalles i setges. Va ser una campanya molt dura i cruel, on la població civil va patir molt. La Guerra del Francès també afecta greument la zona. Les guerres carlines tenen una especial incidència a la comarca, hi havia molta gent pagesa afí al carlisme. Puigcerdà, vila liberal, seria assetjada pel general carlí Savalls, el 1873 i, malgrat la duresa dels combats, no la va aconseguir prendre. Al segle XX la tragèdia de la Guerra Civil espanyola (1936-39) i l'anguniós exili de persones enfront l'arribada dels "nacionals" i la por als tàbors de regulars marroquins. Després de la guerra la zona va ser ocupada per l'exèrcit franquista i es van construir molts búnquers (casamates) dins l'anomenada Línia Pirineus, situats en centres de resistència, per contenir un possible atac dels aliats. No van servir de res i avui resten abandonats en valls i muntanyes. També cal esmentar l’activitat dels maquis, guerrillers antifranquistes, que actuarien en accions individuals fins als anys seixanta. -Fotografia: