Noguera

Síntesi històrica de La Noguera - Període ibèric, segles VI-I aC: assentaments dels pobles ilergets en poblats fortificats, els oppidum, molts d'ells en ells llocs anomenats "Castellar", com el poblat ibèric de Monteró, a Camarasa. Altres han desaparegut sota construccions d'època posterior. Durant la Segona Guerra Púnica (2018-202 aC, entre Roma i Cartago, els ilergets, amb Indibil i Mandoni, que havien fet costat als cartaginesos, pacten una aliança amb Escipió, el 209 aC. Els anys 206-205 aC, ambdós germans es revolten contra els romans, però seran vençuts. Indíbil mor al camp de batalla, i Mandoni va ser capturat i executat. Al segle II aC, època de la repressió de Cató, comença definitivament la romanització de la comarca. - Roma, segles III aC - V dC: colonització política, econòmica i social del territori. Fundació de ciutats com Àger, i reaprofitament de poblats ibèrics, com el de Monteró, a Camarasa. Conflictes que afecten la comarca: la Segona Guerra Púnica entre romans i cartaginesos (218-202 aC.), la invasió romana del cònsol Cató al segle II aC, que va aniquilar els pobles ibèrics; les guerres sertorianes i les de Juli Cèsar contra Pompeu, al segle I aC. Després hi haurà un llarg període de pau, en el que el territori es romanitza totalment. - Període visigot, segle VI-VIII: inseguretat, guerres i conflictes permanents, la població fuig cap a les muntanyes. La comarca pateix despoblament i regressió, hom torna a un sistema que s'assembla al període anterior a la romanització. - Període sarraí, segles VIII-XII: els exèrcits musulmans avancen ràpidament i ocupen la comarca, fins a la impressionant muralla del Montsec. Establiran ciutats, com Hisn Balaghí (Balaguer) o Àger, ambdues amb importants fortaleses (alcassabes) i estableixen un model agrícola avançat, depenent del califat de Còrdova i després de la taifa de Làrida (Lleida). També aixequen nombrosos castells, com per exemple la imponent fortalesa sarraïna a Sant Llorenç de Montgai. - Període carolingi, segles VIII-X: el domini de la terra pels francs arriba fins al nord de la comarca, el Montsec, i el territori es converteix en zona d'enfrontament entre sarraïns i cristians. Primers castells i torres de domini del territori, en el vessant del Montsec. Hi ha ràtzies musulmanes i cristianes. La comarca resta fronterera amb el comtat carolingi d'Urgell. El mateix valí de Lleida, Llop ibn Muhàmmad, el que va ferir de mort Guifré el Pilós l'any 897, converteix Balaguer en una rellevant fortalesa (La Suda). - Baixa Edat Mitjana, segles XI-XV: construcció de castells i torres, enfrontament entre cristians i musulmans, fins que a la primera meitat segle XII, Ermengol VI d'Urgell conquereix Balaguer i el territori adjacent, i Arnau Mir de Tost domina definitivament Àger i la seva vall. Des d'aquesta comarca els comtes d'Urgell, amb els seus cavallers, com el mateix Arnau Mir de Tost, vescomte d'Àger, i amb ajut del comte de Barcelona, engegaran la conquesta de Lleida, que cauria l'any 1149. A partir d'aquest segle el territori de la Noguera esdevé una zona de la Catalunya feudal, dominada majoritàriament pels comtes d'Urgell. Els segles XIII i XIV són d’enfrontaments feudals, però el segle XV, després de la mort sense hereu de Martí l'Humà, es dóna el conflicte derivat de l'elecció de Casp, on surt guanyador Ferran el d'Antequera, un Trastàmara castellà, per sis vots favorables, contra un nul i dos favorables a Jaume d'Urgell. Jaume, dit el Dissortat, no va acceptar el veredicte i va començar una guerra, en la que a la fi el comte d'Urgell es va veure assetjat a la seva ciutat capital, Balaguer, vençut gràcies a l'ús de potents bombardes, va ser empresonat al castell de Xàtiva, on va morir. A la Guerra civil Catalana, la comarca i Balaguer també es van veure afectats pels combats i el pas de les forces d'un bàndol i l'altre, sovint mercenaris, i el mateix sobirà, Joan II el Sense Fe, va establir la seva cort a la ciutat de Balaguer l'any 1462. - Edat Moderna, segles XVI-XVIII: el segle XVI va ser de pau, Balaguer va modernitzar les seves defenses, amb baluards i muralles per resistir l’artilleria. No va ser així el segle XVII, amb la Guerra dels Segadors: l'any 1644 les tropes de Felip IV capturaven Balaguer, Henri Harcourt de Lorena, amb tropes franceses i catalanes, va sorprendre i vèncer l'exèrcit castellà a Sant Llorenç de Montgai, el 22 de juny del 1645, cosa que obligà al virrei de Catalunya a retirar-se fins a Balaguer, que va restar assetjada per les tropes francocatalanes. Balaguer va capitular el 20 d'octubre del 1645. Al segle XVIII la Guerra de Successió tindrà conseqüències socials i econòmiques desastroses. L'any 1706 Balaguer reconeix l'Arxiduc Carles d'Àustria com a sobirà, aleshores Balaguer era una plaça amb defenses per artilleria, el que hom coneixia com "plaça forta". La vila pateix el setge dels borbònics l'any 1710, però no aconsegueixen conquerir-la i es retiren. - Edat Contemporània, segle XIX-XXI: la Guerra del Francès (1808-1814) afecten greument la comarca, Balaguer pateix el setge dels napoleònics, i el 4 d'abril del 1810 cau en mans dels francesos, tot i que la majoria de la població havia fugit, molts joves s'organitzaren en forma de guerrilla. Situació de conflicte bèl·lic permanent del 1808 al 1814. També les tres guerres carlines del segle XIX tenen conseqüències per a la comarca, amb enfrontaments diversos, en especial la batalla d'Àger, on el cap militar carlí Joan Castells i Rossell va defensar Àger de l'atac de les tropes liberals del baró de Meer, el febrer del 1839. Aquestes guerres carlines es van convertir en un conflicte on hi havia enfrontaments sagnants entre veïns i famílies . Al segle XX la Guerra Civil Espanyola: la primavera de l'any 1938 l'exèrcit franquista entra a les terres de Lleida, el front s'estabilitzaria seguint les línies dels rius Segre i Noguera Pallaresa, que es converteixen en primera línia de foc, amb la construcció de trinxeres i reductes, posem com a exemple els fets del que va passar a l'emplaçament conegut com "el Merengue", a Camarasa. El 23 de desembre del 1939, després de la batalla de l’Ebre, les tropes de Franco inicien l’atac a Catalunya, travessant els rius Noguera Pallaresa, Segre i Ebre. En pocs dies prenen les poblacions del Pla d’Urgell, que restaran sota el nou règim repressiu, la qual cosa va provocar la retirada i l'anguniós exili de milers de republicans. Fotografia: Castell de Sant Llorenç de Montgai, sobre el riu Segre.