Pla d'Urgell

-Síntesis històrica del Pla d'Urgell: La comarca va néixer l'any 1988, abans els seus municipis estaven repartits entre el Segrià, Les Garrigues, la Noguera i l'Urgell. - Període ibèric, segles VI-I aC: assentaments dels pobles ilergets en poblats fortificats, els oppidum, molts d'ells en llocs anomenats "Castellar", com el poblat ibèric del Tossal de les Tenailles, a Miralcamp. Altres han desaparegut sota construccions d'època posterior. Durant la Segona Guerra Púnica (2018-202 aC, entre Roma i Cartago, els ilergets, amb Indibil i Mandoni, que havien fet costat als cartaginesos, pacten una aliança amb Escipió, el 209 aC. Els anys 206-205 aC, ambdós germans es revolten contra els romans, però seran vençuts. Indíbil mor al camp de batalla, i Mandoni va ser capturat i executat. Al segle II aC, època de la repressió de Cató, comença definitivament la romanització de la comarca. - Roma, segles III aC-V dC: colonització política, econòmica i social del territori. Conflictes que afecten la comarca: la Segona Guerra Púnica entre romans i cartaginesos (218-202 aC); la invasió romana del cònsol Cató al segle II aC, que va aniquilar els pobles ibèrics; les guerres sertorianes i les de Juli Cèsar contra Pompeu, al segle I aC. Després hi haurà un llarg període de pau, en el que el territori es romanitza totalment. - Període visigot, segle VI-VIII: inseguretat, guerres i conflictes permanents, la població fuig cap a les muntanyes. La comarca pateix despoblament i regressió, hom torna a un sistema que s'assembla al període anterior a la romanització. - Període sarraí, segles VIII-XII: els exèrcits musulmans avancen ràpidament i ocupen les terres de l'actual comarca, depèn del califat de Còrdova i després de la taifa de Làrida (Lleida). També aixequen castells com a defensa contra els atacs cristians del comtat d'Urgell, com el castell original d'Ivars. Era una zona plana coneguda com a Mascançà, nom d'origen musulmà, i estava lligada a Làrida. - Període carolingi, segles VIII-X: el domini de la terra pels francs arriba fins al Montsec. El territori es converteix en zona d'enfrontament entre sarraïns i cristians. Primers castells i torres cristianes de domini del territori. Hi ha ràtzies musulmanes i cristianes. La comarca resta fronterera amb el comtat carolingi d'Urgell. - Baixa Edat Mitjana, segles XI-XV: construcció de castells i torres, com els de Barbens, Ivars i Torregrossa. Enfrontament entre cristians i musulmans, fins que a la primera meitat segle XII, Ermengol VI d'Urgell conquereix Balaguer i el territori adjacent, i Arnau Mir de Tost domina definitivament la vall d'Àger. Des d'aquestes terres els comtes d'Urgell, amb els seus cavallers, com el mateix Arnau Mir de Tost, vescomte d'Àger, i amb ajut del comte de Barcelona, engegaran la conquesta de Lleida, que cauria l'any 1149. A partir d'aquest segle el territori del Pla d'Urgell esdevé una zona de la Catalunya feudal, al sud del comtat d'Urgell. La zona es va veure afectada a la guerra entre el comte d'Urgell i Ferran d'Antequera o de Trastàmara. A la Guerra civil Catalana, la comarca també es va veure afectada pels combats i el pas de les forces d'un bàndol i l'altre, sovint mercenaris. - Edat Moderna, segles XVI-XVIII: el segle XVI va ser de pau. Però el segle XVII, amb la Guerra dels Segadors (1640-1652) i el segle XVIII amb la Guerra de Successió (1705-1714) van significar el pas per la comarca dels diferents exèrcits, principalment espanyols i francesos, amb tots els problemes de requisa i robatoris o malifetes que aquests en feien. - Edat Contemporània, segle XIX-XXI: la Guerra del Francès (1808-1814) afecten greument la comarca, la propera Balaguer pateix el setge dels napoleònics. Es va donar una situació de conflicte bèl·lic permanent del 1808 al 1814. També les tres guerres carlines del segle XIX tenen conseqüències per a la comarca, amb enfrontaments diversos. Aquestes guerres carlines es van convertir en un conflicte on hi havia enfrontaments sagnants entre veïns i famílies. D'aquestes guerres han restat les torres de telegrafia òptica militar, de la línia Barcelona-Lleida, de Bell-lloc d'Urgell, Mollerussa i Sidamon, zones liberals dins una comarca d'afinitat carlina, principalment en el món rural. . Al segle XX la Guerra Civil Espanyola: la primavera de l'any 1938 l'exèrcit franquista entra a les terres de Lleida, el front s'estabilitzaria seguint les línies dels rius Segre i Noguera Pallaresa, que es converteixen en primera línia de foc, amb la construcció de trinxeres i reductes. El 23 de desembre del 1939, després de la batalla de l'Ebre, les tropes de Franco inicien l'atac a Catalunya, travessant els rius Noguera Pallaresa, Segre i Ebre. En pocs dies prenen les poblacions del Pla d'Urgell, que restaran sota el nou règim repressiu, la qual cosa va provocar la retirada i l'anguniós exili de milers de republicans. -Fotografia: casa forta de Bullidor.