Segarra

-Síntesis històrica de la Segarra: - Període ibèric, segles VI-I aC: assentaments dels pobles ilergets en poblats fortificats, els oppidum, molts d'ells en llocs anomenats "Castellar", com el Puig Castellar a Massoteres i, principalment, Sikarra, als Prats de Rei (avui municipi de la comarca de l’Anoia), que el romans batejaren com a Sigarra, nom del que deriva el de la comarca de la Segarra. Altres han desaparegut sota construccions d'època posterior. Durant la Segona Guerra Púnica (2018-202 aC), entre Roma i Cartago, els ilergets, amb Indibil i Mandoni, que havien fet costat als cartaginesos, pacten una aliança amb Escipió, el 209 aC. Els anys 206-205 aC, ambdós germans es revolten contra els romans, però seran vençuts. Indíbil mor al camp de batalla, i Mandoni va ser capturat i executat. Al segle II aC, època de la repressió de Cató, comença definitivament la romanització de la comarca. - Roma, segles III aC-V dC: colonització política, econòmica i social del territori. Conflictes que afecten la comarca: la Segona Guerra Púnica entre romans i cartaginesos (218-202 aC); la invasió romana del cònsol Cató al segle II aC, que va aniquilar els pobles ibèrics; les guerres sertorianes i les de Juli Cèsar contra Pompeu, al segle I aC. Després hi haurà un llarg període de pau, en el que el territori es romanitza totalment. La ciutat romana principal serà Iesso, actual Guissona. - Període visigot, segle VI-VIII: inseguretat, guerres i conflictes permanents, la població fuig cap a les muntanyes. La comarca pateix despoblament i regressió, hom torna a un sistema que s'assembla al període anterior a la romanització. Malgrat tot ciutats com Guissona mai van ser totalment abandonades. - Període sarraí, segles VIII-XII: els exèrcits musulmans avancen ràpidament i ocupen les terres de l'actual comarca, que depèn del califat de Còrdova i després de la taifa de Làrida (Lleida). També aixequen castells i torres com a defensa contra els atacs cristians del comtat d'Urgell, menció especial mereix la impressionant torre de Vallferosa, a Torà. - Període carolingi, segles VIII-X: el domini de la terra pels francs arriba fins al Montsec. El territori es converteix en zona d'enfrontament entre sarraïns i cristians. Primers castells i torres cristianes de domini del territori. Hi ha ràtzies musulmanes i cristianes. La comarca resta fronterera entre el comtat carolingi d'Urgell i els dominis musulmans. Al segle X els cristians avancen fins el riu Llobregós, construint fortificacions pel control del territori, com els castells de Sanaüja, Ribelles o l’Aguda. - Baixa Edat Mitjana, segles XI-XV: construcció de molts castells i torres, que tenen cura dels pagesos cristians que repoblen el territori. Els enfrontament entre cristians i musulmans duren fins que a la primera meitat segle XII, quan Ermengol VI d'Urgell conquereix Balaguer i el territori adjacent. Des d'aquestes terres els comtes d'Urgell, amb els seus cavallers, com el mateix Arnau Mir de Tost, vescomte d'Àger, i amb ajut del comte de Barcelona, engegaran la conquesta de Lleida, que cauria l'any 1149. A partir d'aquest segle el territori de la Segarra esdevé una zona de la Catalunya feudal, al sud del comtat d'Urgell. En aquest període la vila de Cervera, de possessió reial (comte de Barcelona), rep una sèrie de privilegis, que la converteixen en ciutat principal, amb organismes d’autogovern (la Paeria), fires i mercats lliures dels impostos feudals, fet que va atreure molta població pagesa de la rodalia. L’any 1365 Cervera tenia un terç dels habitants de la comarca, aquesta poderosa vila protegia els seus habitants, i els de la rodalia, dels atacs dels senyors feudals, en guerra entre ells constantment. En aquesta ciutat, a les corts convocades per Pere el Cerimoniós l’any 1359, s’instituí l’anomenada Diputació del General, la futura generalitat de Catalunya. Al segle XV, com a resultat del Compromís de Casp, la comarca va ser territori d’enfrontaments a la guerra entre el comte d'Urgell i Ferran d'Antequera o de Trastàmara. A la Guerra Civil Catalana, la Segarra també es va veure afectada pels combats i el pas de les forces d'un bàndol i l'altre, sovint mercenaris. A Cervera, al començament del conflicte es va donar l’assalt al Call Sobirà, i l’any 1464, Joan II va avançar des de Lleida i va establir el setge de Cervera. Pere de Portugal, amb l’exèrcit de la Diputació del General, anà contra ell però fou derrotat a la batalla de Calaf. Cervera va caure l’agost d’aquell any. - Edat Moderna, segles XVI-XVIII: el segle XVI va ser de pau. Al segle XVII, amb la Guerra dels Segadors (1640-1652), la comarca va restar, igual que Cervera, en mans de l’exèrcit de Felip IV, però seran vençuts a partir del 1645, per les tropes franco-catalanes, recuperant la vila i el territori. Al segle XVIII, la Guerra de Successió (1705-1714) va significar el pas per la comarca dels diferents exèrcits, principalment espanyols i francesos, amb tots els problemes de requisa, robatoris i malifetes que aquests en feien. La vila de Cervera va decidir recolzar el Borbó Felip V, que li havia atorgat el títol de Ciutat. Per aquesta raó va ser atacada i saquejada en diverses ocasions en el decurs de la guerra, pels exercits austriacistes, com l’any 1706, enderrocant part de les muralles. Acabada la guerra Felip V va concedir a la “fidelíssima” Cervera la única universitat de Catalunya. - Edat Contemporània, segle XIX-XXI: la Guerra del Francès (1808-1814) afecta greument la comarca. Es va donar una situació de conflicte bèl·lic permanent del 1808 al 1814. El 10 d’octubre del 1811 les forces del general Lacy va atacar a prop de Cervera una columna de napoleònics d’uns 400/500 infants, que venia de Lleida, que fugiren cap a Tàrrega. També les tres guerres carlines del segle XIX tenen conseqüències per a la comarca, amb enfrontaments diversos. Aquestes guerres carlines es van convertir en un conflicte on hi havia enfrontaments sagnants entre veïns i famílies. El fet més rellevant va ser la presa de Cervera pels carlins, a la Segona Guerra Carlina o dels Matiners. A la comarca el món rural combregava amb el carlisme. . Al segle XX la Guerra Civil Espanyola: el 23 de desembre del 1939, després de la batalla de l'Ebre, les tropes de Franco inicien l'atac a Catalunya, travessant els rius Noguera Pallaresa, Segre i Ebre. En pocs dies prenen les poblacions de la Segarra, que restaran sota el nou règim repressiu, la qual cosa va provocar la retirada i l'anguniós exili de milers de republicans. Cervera i rodalies van patir importants bombardejos, com el del camp d’aviació de l’Aranyó. -Fotografia: torre de Vallferosa.