Castells i fortificacions de Catalunya
Construccions fortificades d’època ibèrica, grega i romana, castells medievals, viles emmurallades, torres, masies fortificades, esglésies fortificades, fortaleses i ciutadelles, forts i fortins, torres de telegrafia òptica, búnquers (casamates), bateries de costa i altres sistemes fortificats.
Introducció:
La web http://castellsifortificacions.cat està pensada per donar a conèixer el conjunt dels sistemes arquitectònics fortificats de Catalunya, des d’època ibèrica fins al segle XX: recintes emmurallats, castells, fortaleses, torres, búnquers, etc., catalogats per comarques i termes municipals.
L’estudi de cada element arquitectònic conté: localització, breu ressenya històrica, estat actual, planta aproximada, fotografies i bibliografia.
La present catalogació i estudi pot servir com a base de posteriors recerques a tots els nivells, a més de possibles excavacions o restauracions, per a la recuperació d’aquest patrimoni i la possibilitat de realitzar itineraris històrics.
Aquesta web pretén ser d’utilitat per a ordenar i sistematitzar uns elements arquitectònics molt variats i dispersos pel territori català, alhora que també clarificar una cronologia a vegades errònia. En la datació dels edificis fortificats, posem el segle o segles de la seva construcció, intentant el màxim d’aproximació, i en parlar de la seva història esmentem que se’n va fer d’ells, quan deixaren de tenir importància com a fortificació, si s’enderrocaren o foren enderrocats, o si es van reutilitzar.
Es tracta d’un exhaustiu treball d’investigació científica, utilitzant una metodologia adequada, per a disposar d’un catàleg acurat i fiable d’allò que hi ha a cada comarca i terme municipal, pel que fa a elements fortificats i conèixer quin és l’estat en què es troben, amb la intenció de posar en coneixement dels Ajuntaments, dels Consells Comarcals, de les Diputacions o de la Generalitat (Patrimoni), una part molt important, i sovint abandonada i descuidada, del seu patrimoni històric, perquè es pugui protegir una vegada hi hagi constància de la seva importància i, a més a més, els hi serveixi com a font d’ingressos indirectes gràcies als visitants.
En cas que algun Ajuntament o particular estigués interessat en un estudi més acurat i ampli dels edificis fortificats que hi ha al seu terme, pot contactar amb l’autor d’aquesta web.
Cal tenir sempre present, si es vol recuperar una determinada resta històrica fortificada, seguir les següents passes:
Neteja de l’entorn.
Excavació dirigida i realitzada per professionals.
Consolidació.
Retolació històrica i cronològica dels elements.
És imprescindible comptar amb el manteniment i protecció a càrrec del municipi. Sense aquest compromís explícit val més no tocar res, tot esperant temps millors.
Ferran del Campo i Jordà
La utilització de les plantes, esquemes, escrits o imatges per a altres publicacions, retolacions, etc., es pot realitzar notificant-t’ho i esmentant sempre l’autor.
Web AELC
https://www.escriptors.cat/autors/delcampof/
Mail:
ferrandelcampojorda@castellsifortificacions.cat
fdelcampojorda@gmail.com
ferrandcj@gmail.com
Nota important:
La pàgina web sobre castells i fortificacions a Catalunya va actualitzant-se cada mes (2021).
Estudiat fins avui:
– Alt Empordà: Albanyà. Avinyonet de Puigventós. Bàscara. Biure. Boadella i les Escaules. Borrassà. Cabanelles. Cabanes. Cantallops. Cistella. Darnius. Espolla. El Far d’Empordà. Espolla. Figueres. Garrigàs. Garriguella. La Jonquera. Llançà. Lledó. Llers. Masarac. Maçanet de Cabrenys. Palau de Santa Eulàlia. Palau Saverdera. Pau. Peralada. Pont de Molins. Pontós. Port de la Selva. Portbou. Rabós. Roses. Sant Climent Sescebes. Sant Miquel de Fluvià. Saus, Camallera i Llampàies. Santa Llogaia d’Alguema. Selva de Mar. Siurana. Terrades. Torroella de Fluvià. La Vajol. Vilabertran. Vilafant. Vilajuïga. Vilamacolum. Vilamalla. Vilamaniscle. Vilanant. Vilaür.
– Anoia: Prats de Rei.
– Bages: Manresa.
– Baix Ebre: L’Aldea. L’Ametlla de Mar. El Perelló. Tortosa.
– Baix Empordà: tots els municipis amb excepció d’algunes fortificacions, venen indicades amb “fer recerca” o “en estudi”.
– Barcelonès: Santa Coloma de Gramenet. Badalona.
– Berguedà: Capolat.
– Conca de Barberà: Llorac. Passanant. Vallfogona de Riucorb.
– Garrotxa: tots els municipis amb excepció d’algunes fortificacions, venen indicades amb “fer recerca” o “en estudi”.
– Gironès: Sant Gregori. Aiguaviva. Bescanó. Canet d’Adri. Celrà. Cervià de Ter. Flaçà. Juià. Llagostera. Madremanya. Sant Julià de Ramis. Sant Martí de Llémena. Sant Martí Vell. Viladasens.
– La Noguera: Camarasa. Àger.
– La Selva: Amer. Anglès. Arbúcies. Blanes. Breda. Caldes de Malavella. Fogars de la Selva. Lloret. Maçanet de la Selva. Riells i Viabrea. Riudarenes. Santa Coloma de Farners. Susqueda. Tossa de Mar. Vidreres. Vilobí d’Onyar.
– Maresme: pràcticament tots els municipis amb excepció d’algunes fortificacions, venen indicades amb “fer recerca” o “en estudi”.
– Osona: Vic. Rupit i Pruit. Les Masies de Roda. Tavèrnoles. El Brull. Roda de Ter. Tona.
– Pallars Jussà: Isona. Tremp.
– Pla de l’Estany: Banyoles. Camós. Cornellà de Terri. Crespià. Esponellà. Fontcoberta. Palol de Revardit. Porqueres. Sant Miquel de Campmajor. Vilademuls.
– Pla d’Urgell: Barbens, El Palau d’Anglesola, Torregrossa.
– Ripollès: Campelles. Camprodon. Gombrèn. les Llosses. Ogassa. Pardines. Queralbs. Ribes de Freser. Ripoll. Sant Joan de les Abadesses. Setcases. Toses. Vallfogona. Vilallonga de Ter.
– Segarra: Torà.
– Vallès Oriental: Llinars del Vallès. Sant Celoni. Santa Maria de Martorelles.
