Castell del Far (Castellvell de Llinars)

Castell del Far (Castellvell de Llinars): conjunt de fortificacions que tenen origen a època ibèrica, romana i visigòtica. Es converteix en castell dels comtes de Barcelona a partir dels segles X-XI, i feudal als segles XII a XV. En conjunt es tracta d’una força molt petita però molt ben defensada, amb un fossar circular de protecció, i més enllà un recinte exterior ample. El turonet fa vint per trenta metres, però per l’amplada de murs i muralles creiem que l’edifici era molt alt, una veritable atalaia. Com ja hem esmentat, sens dubte a l’exterior hi havia altres recintes i bastides que avui o han desaparegut o resten amagades, amb l’excepció de les restes al sud de dos espais grans rectangulars, un d’ells podia ser una torre. A més molts d’aquestes restes exteriors eren on avui és la masia. També hi ha rastre de torres o defenses de fusta, molt freqüents a època visigoda.
Podem establir cronològicament, tot i la gran dificultat que hi ha per entendre aquesta fortificació, que, en primer lloc, hi hauria una talaia ibèrica del poblat del Far, que seria ocupada pels romans el segle II aC. amb l’atac de Cató. Al mateix temps que els romans aixequen el proper Far (Torrassa del Moro), construeixen un castrum en el lloc on hi havia la talaia ibèrica, seria similar al «Castellum Fractum» de Sant Julià de Ramis. Aquest castrum cauria en desús en els segles de la «Pax Romana», però adquiriria de nou importància en la vigilància i defensa de l’accés nord, pel Vallès, a Barcelona, a partir de les invasions germàniques de finals del segle III. Els visigots l’utilitzen, tot i que les seves fortificacions eren principalment de fusta, hem trobat els forats circulars a la roca on s’assentaven els troncs. A època carolíngia, les ratzies que es produeixen al segle X, dels hongaresos primer i d’Al-Mansur més tard, fan revifar la importància estratègica d’aquella força, fortificant-se de nou i convertint-se en un castell medieval. Trobem dues etapes constructives medievals, fetes sobre restes més antigues com ja hem dit, una és la del castell dels segles X-XII, en què les restes més importants les trobem al sector nord-oest, i altra la del castell reconstruït o eixamplat als segles XIII-XIV, amb importants modificacions (vegeu planta).
Fotografia: arcada a la part superior del recinte.
Galeria: 1- Castell del Far de Llinars. 2- Muralla del castell, segles XIII-XIV.

Galeria

Planta

Localització

Castell del Far (Castellvell de Llinars): al camí que porta al santuari del Corredor, indicat amb un rètol i ben localitzat al mapa de Google.

Resum històric

Castell del Far (Castellvell de Llinars): fortificació molt antiga que està lligada originalment al proper poblat ibèric del Far i a la torre romana anomenada actualment «la Torrassa del Moro», que hom troba al sud del castell. Aquesta construcció romana, que era un far, a uns quatre-cents metres de distància, dona nom a tot el territori i al mateix castell. No descartem, com ja hem esmentat, que a l’indret rocós hi hagués una petita força o talaia ibèrica de vigilància dels accessos al poblat, però el que si creiem probable és en l’existència d’una fortificació romana complementària del proper far (Torrassa del Moro) i d’altres assentaments a la zona, importants estratègicament pel gran domini del Vallès i els accessos a Bàrcino i altres ciutats romanes. En aquestes contrades hom podia mantenir ocult un exèrcit, especialment a les properes planes de llevant, amb el que davallar ràpidament cap a la Via Augusta en cas d’invasió.
El castell junt amb el far romà anomenat la Torrassa del Moro, van ser talaies i fortificacions de vigilància de la via romana a Barcelona pel Vallès, a època tardoromana i visigòtica, amb les invasions de pobles germànics, l’arribada dels visigots o la rebel·lió del Duc Paulus el segle VII.
Al segle X, l’any 942, arriba l’atac dels hongaresos, poble nòmada que havia travessat Europa i entrat als comtats francs catalans pel coll d’Ares. Eren ràtzies molt violentes, es movien amb cavalleria i un gran domini de l’arc, disparant mentre cavalcaven, seguits d’una rereguarda de carruatges tirats per bous. Sabem que van atacar Barcelona i que passaren pel Vallès, però no sabem si la zona fortificada del Far es veié afectada. Del que sí que tenim documentació, surt esmentat en documents del califat de Còrdova, és que Al-Mansur, en la seva campanya contra Barcelona de l’any 982, va conquerir el castell de «Munt Fariq», lloc identificat amb el castell del Far. En realitat el que va fer el cabdill sarraí és conquerir tota la zona estratègica del Far, amb les seves fortificacions, d’aquesta forma deixava lliure el pas cap a Barcelona, sense perill de què la cavalleria del comte barceloní li ataques per darrere, la qual cosa demostra la importància estratègica d’aquesta part de la serralada Litoral en la defensa nord de la ciutat comtal.
Els comtes de Barcelona, passat el perill sarraí i sent ja independents «de facto», reconstrueixen el castell. Al segle XI tenim el primer esment de la seva existència, l’any 1025, i sabem que l’any 1041 n’era senyor Gombau de Besora, com a feudatari del comte Ramon Berenguer I de Barcelona. Altres feudataris apareixen posteriorment, com Gueribert, el seu fill Guadald Gueribert, o el 1091 Gueribert Guitart. En aquest segle s’esmenta la força com a Belvezi «castro quod vocatur Belvezi, que mutato alio nomine nunc vocitatur Far», canvi de nom que va ser per causa de la proximitat del vertader far, l’avui dita «Torrassa del Moro». Aquest era el castell dels segles XI-XII, un castell aleshores feudal i termenat.
Al segle XII els feudataris van ser Guillem Ramon de Castellvell, vescomte de Barcelona, i a partir de l’any 1172 ho serà Guillem de Bell-lloc. En aquest segle el castell restava en mans de castlans, que prenen el nom de la força com a propi, així apareix la nissaga dels Desfar o Far, com Ramon o Bernat de Far.
Al segle XIII la nissaga dels Far esdevenen senyors del castell. En aquesta època hom parla si el castell era un «castell càtar», es va trobar una creu de Tolosa gravada. Tot i ser possible que els seus senyors, els Far, fossin càtars, creiem molt més encertat que el que van fer és protegir a càtars procedents de l’Occitània i de la repressió que allà s’estava donant, dirigida pel sant pare i el rei de França, amb una croada sanguinària. Són freqüents els casos de protecció de càtars a Catalunya, en especial al comtat d’Empúries, i també per part de Jaume I. Així que no seria estrany que al segle XIII haguessin residit uns càtars al castell del Far, protegits pels senyors, i l’arcada de roca de granit que hi ha a l’antiga cisterna, així com la reutilització d’aquesta, potser eren per rituals del culte càtar. En aquest segle també es fan reformes al castell, muralles i torres rectangulars.
L’any 1285, amb la invasió dels croats francesos de Felip l’Ardit, Pere el Gran va encomanar la força, i suposem que tota la zona (Torrassa del Moro, bastides i altres defenses) al vescomte Bernat de Cabrera.
Al segle XIV Sibil·la de Far va casar amb Romeu de Corbera. Sibil·la va aixecar la nova capella del castell, l’any 1336 dedicada a Santa Maria. El seu fill i hereu va ser Riembau de Corbera i de Far, els seus descendents van ser testimonis de l’enderrocament del castell l’any 1448, pel terratrèmol que, amb epicentre a Llinars, va ocórrer la nit del 24 al 25 de maig. La gran alçada del castell va afavorir la caiguda. Els Corbera ja no el van reconstruir, sinó que edificaren un de nou, el Castellnou, a Llinars. Malgrat que el terratrèmol va provocar la mort de 108 persones, no és documentat que cap dels Corbera morís, la qual cosa fa pensar que quan el castell va caure no hi eren.

Estat actual

Castell del Far (Castellvell de Llinars): va ser excavat, però no hi ha manteniment, l’hem trobat en un estat de semiabandonament i ple de bardisses.

Visita

Castell del Far (Castellvell de Llinars): lliure i força interessant, si a més a més aprofitem per visitar la Torrassa del Moro.